El president Bush i els seus socis, com és obvi, han estat discutint intensament com han de respondre al desafiament a la potència i a la seguretat dels Estats Units plantejat pels atacs de l’11 de setembre. Semblen estar fent-ho acuradament, probablement preocupats per les conseqüències negatives que podrien tenir la majoria de les eventuals reaccions del govern dels EUA.

El primer problema al que han hagut de plantar cara és l'amplitud de la "coalició" que els EUA desitjaven posar dempeus en la seva "guerra contra el terrorisme". La premsa internacional informa constantment que hi ha dues visions absolutament diferents dintre del govern nord-americà. L'opció A consistiria en una àmplia coalició amb definició estricta d'objectius, i l'opció B en una coalició restringida amb àmplia definició d'objectius. La premsa indica que Colin Powell és el portaveu més destacat de l'opció A, i el sots-secretari de Defensa, Paul Wolfowitz, el portaveu més destacat de l'opció B. De moment sembla ser que el president Bush, el vice-president Cheney i probablement el Secretari de Defensa Donald Rumsfeld s'han posat de part de l'opció A, i això és el que els EUA en principi pretenen.

¿Què implica l'opció A? Implica aconseguir que pràcticament tots els governs del món assumeixin l'objectiu de perseguir bin Laden. Això no sembla per descomptat massa difícil, atès que aquest i Al Qaeda no gaudeixen precisament de l'estima de gairebé cap govern del món, si s'exceptuen els taliban, que denuncien abans que res els Estats Units, per descomptat, i també evidentment a Israel, però així mateix a Rússia, la Xina, l’Aràbia Saudita, el Pakistan, Egipte i l’Iran, i ni tan sols els agrada el règim iraquià. No és d'estranyar que pràcticament tots aquests governs els retornin el compliment. L'objectiu de "dur bin Laden davant la justícia" ha aconseguit per tant un ràpid suport.

¿Però com es duu bin Laden davant la justícia? La resposta, pel que sembla, està en la pressió sobre els taliban, qui constitueixen de facto el govern de l'Afganistan. ¿Quina classe de pressió? Bé, bombardejant. Una mica de bombardeig ha aconseguit almenys el suport tàcit de la "coalició". ¿Però i si calgués bombardejar molt? Caldria veure. ¿I s'estendria aleshores el bombardeig per incloure a l’Iraq, com desitgen els proponents de l'opció B? Molt pocs governs donarien suport a això.

Els Estats Units no han descartat l'opció B. Sembla simplement haver decidit intentar primer l'opció A. El president Bush ha tingut la precaució d'incloure certes frases en les seves declaracions que deixen la porta lleument oberta a l'opció B. També han deixat la porta oberta d'una altra manera: La coalició pot ser que sigui tan àmplia com es vulgui, però l'acció militar inclou solament a dos països, els Estats Units i la Gran Bretanya.

I no és per casualitat. Durant la guerra del Golf, el president Bush pare va demanar autorització a les Nacions Unides, el que va tenir com a conseqüència que els Estats Units haguessin d'aclarir massa qüestions amb massa aliats. Així doncs, quan va arribar el torn de Kosovo, el president Clinton va tenir bona cura de deixar fora les Nacions Unides i de demanar solament l'autorització de l’OTAN. Va resultar que fins i tot l’OTAN lligava massa les mans militars dels Estats Units pel gust del govern nord-americà. Aquesta vegada, quan l’OTAN va oferir la seva ajuda militar, els EUA van dir que no. Alemanya sembla estar particularment irritada. Aquesta decisió, no obstant això, significa que si els Estats Units decideixen girar cap a l'opció B, només hauran de discutir-ho amb Tony Blair (la premsa suggereix, no obstant això, que ni tan sols Blair estaria molt entusiasmat amb la idea d'estendre l'acció a l’Iraq).

¿De què va aleshores tot? Ja que bin Laden ha desafiat obertament el poder militar dels Estats Units, aquests estan decidits a reafirmar-lo. No és tan sols qüestió de protegir enfront d'eventuals atacs als ciutadans i residents nord-americans, sinó de restablir la creença mundial que els Estats Units són una superpotència invencible. ¿És això realment possible?

El problema amb l'opció A és que els bombardeigs aeris de l’Afganistan no aconseguiran massa. El pròxim pas serà probablement l'enviament de forces especials. Bin Laden ho sap, i de fet ho desitja. Sembla convençut que els afganesos van derrotar a la Unió Soviètica i van enfonsar el seu sistema. Per descomptat, els EUA creuen que van ser ells els què van derrotar a la Unió Soviètica, però aquesta no és l'opinió de bin Laden, que espera que els Estats Units corrin la mateixa sort que els soviètics a l’Afganistan, acabant així amb ells com a superpotència. Sembla una idea forassenyada, però també ho hauria semblat fa només dos mesos la idea de destruir les Torres Bessones de Nova York.

Bush, Rumsfeld i Blair han estat repetint, gairebé com una lletania, que la guerra serà "llarga" i això sembla significar almenys un any (¿o dos o tres?). Estan "preparant" així als EUA i a l'opinió pública mundial per a l'eventualitat que no s'arribi a una victòria immediata. El problema amb una guerra "llarga" és que la seva prolongació treballa a favor dels objectius de bin Laden, mostrant que la superpotència té els peus de fang. Si la guerra és llarga (i comença a costar moltes vides), sense triomfs militars clars, poden ocórrer diverses coses. La "coalició" es podria fragmentar, i en particular, el suport que els Estats Units han aconseguit del Pakistan i de l’Aràbia Saudita podria perdre’s. Tant als Estats Units com al món occidental i a la resta del món, començarà a emergir un "moviment pacifista".

Però potser el pitjor de tot per a l'administració Bush és que ella mateixa comenci a esquerdar-se. Els defensors de l'opció B faran més crítiques i més denúncies als de l'opció A. ¿Qui dimitirà aleshores? En qualsevol cas tal eventualitat no seria políticament saludable pel president Bush. Si a més hagués un o dos cops d'Estat a l’Orient Mitjà, duent al poder a governs menys benèvols enfront els Estats Units, això només exacerbaria les coses. I si la violència s'estengués a altres fronts (no només Israel/Palestina, sinó per exemple Irlanda del Nord, Indonèsia o qui sap on), la idea que bin Laden era el pitjor i més malvat "terrorista" del món començaria a empal·lidir.

Aquest panorama és per descomptat molt pessimista des del punt de vista del govern dels Estats Units. Els defensors de l'opció B diran que no és en absolut inevitable. Impulsaran no només l'opció B sinó potser una versió reforçada, diguem l'ocupació d'armes nuclears tàctiques en un o altre lloc. Tal escenari no és de cap manera impossible. Però la seva posada en pràctica comportaria un aïllament dramàtic dels Estats Units en el terreny diplomàtic. Per altra banda, fins i tot si es manté l'opció A però els Estats Units no aconsegueixen eliminar Bin Laden, podria disminuir la seva capacitat de mantenir el suport diplomàtic d'altres països.

Els Estats Units s'han posat a si mateixos un llistó molt alt. S'havien fet la il·lusió, després del col·lapse de la Unió Soviètica, que eren una veritable superpotència, i que cap força podria interposar-se en el seu camí. Van interpretar malament les seves molt limitades victòries a la guerra del Golf i a Kosovo, prenent-les com prova que era així. Pot ser que descobreixin ara que no era realment així. En tal cas, poden haver de reconduir de forma dramàtica la seva relació amb la resta del món. Bin Laden pretén venjar els greuges comesos durant tants anys contra el món islàmic, i arribar a establir un món diferent, en el qual molt pocs de nosaltres trobaríem acomodament o consideraríem habitable. No seria, en absolut, un món millor, ni tan sols pels musulmans.

Però bin Laden és un home intel·ligent amb fermes conviccions ideològiques, que està aprofitant les debilitats estructurals de la posició dels Estats Units com a potència hegemònica en declivi. I no està gens clar que els governs nord-americans (ja sigui el de Bush, o abans el de Clinton) hagin entès les realitats geo-polítiques tal com ell i Al Qaeda ho han fet. En la guerra i en la diplomàcia no hi ha lloc per a l’autoengany.

Immanuel Wallerstein (15 d'Octubre de 2001).

© Immanuel Wallerstein 1998, 1999, 2000, 2001.

Copyright per Immanuel Wallerstein. Tots els drets de reproducció reservats. Els Comentaris poden ser baixats al disc dur, retransmetre's electrònicament o poden ser remesos a altres via correu electrònic, però no poden ser reproduïts en cap mitjà imprès sense llicència de la persona que posseeix els drets de copyright (iwaller@binghamton.edu).